RARE DISEASE

Les malalties minoritàries o de baixa prevalença són un conjunt molt ampli i heterogeni de condicions patològiques complexes que poden afectar en qualsevol tram d’edat: nadons, infants, adolescents, joves o adults. S’estima que hi ha entre 7.000 i 8.000 malalties diferents.

Avui, es calcula que entre un 6% i un 8% de la població general pot estar afectada per qualsevol d’aquestes malalties. A Catalunya, les dades presenten més de 300.000 afectats.

Una malaltia minoritària és aquella que afecta a menys d’1 de cada 2.000 persones. Tot i que individualment són rares, hi ha moltes malalties d’aquest tipus (6.000-7.000), de manera que hi ha molts pacients afectats.

Tot i que la definició de malaltia minoritària és la que acabo d’anomenar, en la indústria farmacèutica és aquella malaltia on no és rentable desenvolupar un fàrmac degut al baix nombre de pacients, la poca informació disponible que hi ha, els diagnòstics deficients, la manca d’estudis clínics i la difícil localització de pacients. És per aquest motiu que les famílies creen les seves pròpies fundacions per aconseguir finançament per la recerca d’aquestes malalties.

Fa uns anys aquestes malalties eren socialment oblidades, però, per sort, actualment ja són socialment transcendentals i reconegudes.

Com he dit, existeixen al voltant d’unes 7.000 malalties minoritàries descrites i cada any es descriuen entre 150 i 250 noves malalties, gràcies a les noves tecnologies.

Gran número d’aquestes malalties afecta a nens, és a dir, es manifesten en edat primerenca. Cal saber que la majoria tenen una base genètica, causades per mutacions en gens específics com la fibrosi quística o vàries distròfies musculars. Però també n’hi ha que estan relacionades amb factors ambientals, com alguns tipus d’anèmia per falta de vitamines o degut a medicaments. Aquest és el cas del mesotelioma maligne, un càncer de mama, on més del 90% dels casos són deguts a l’exposició d’amiant. No obstant, encara n’hi ha moltes sense conèixer el seu origen o dades de la prevalença.

LES MALALTIES MINORITÀRIES EN XIFRES

El fet que aquestes malalties afectin a poques persones i el desconeixement dels seus símptomes per part del públic i professionals, s’estima que el temps que transcorre entre l’aparició dels primers símptomes fins al diagnòstic és de 5 anys. En 1 de cada 5 casos poden passar més de 10 anys fins aconseguir el diagnòstic correcte. Això comporta no rebre suport ni tractament o rebre un tractament inadequat i empitjorar la malaltia.

No tots els centres hospitalaris tenen els mitjans per tractar els afectats, per això es calcula que pràcticament la meitat dels sofrents ha hagut de desplaçar-se i viatjar en els últims 2 anys fora de la seva província a causa de la seva malaltia, ja sigui en busca d’un diagnòstic o d’un tractament.

Les malalties minoritàries suposen un cost econòmic important. El cost del diagnòstic i del tractament suposa al voltant del 20% dels ingressos anuals de cada família afectada. Això suposa una mitja de més de 350€ per família i mes, una xifra molt representativa de l’alt cost que suposa l’atenció a les malalties rares. Les despeses a cobrir en la majoria dels casos, es relacionen amb l’adquisició de medicaments i altres productes sanitaris, el tractament mèdic, les ajudes tècniques i l’ortopèdia, el transport adaptat, l’assistència personal i l’adaptació de l’habitatge.

TRACTAMENT PER LES MALALTIES MINORITÀRIES

Només el 1-2% de les malalties minoritàries tenen actualment algun tipus de tractament, per tant, queda molt per investigar.

Existeixen 4 tipus bàsics de tractament per a les malalties genètiques minoritàries:

TERÀPIES FARMACOLÒGIQUES

Consisteix en la modificació d’una reacció bioquímica normal o patològica per un agent químic extern.

El desenvolupament d’un medicament és un procés molt car i difícil de quantificar. Actualment s’han d’invertir molts milions perquè un nou fàrmac arribi al pacient.

Però què és un medicament? Un medicament és una petita molècula orgànica, que típicament ha de ser:

Específica per a resoldre un problema molecular (ex: impedir una interacció anormal entre dues proteïnes)

Molt activa i molt afina per la seva diana

Molt poc tòxica

Distribuir-se bé per tot l’organisme i arribar al teixit diana

Barat de produir o, al menys, que es pugui sintetitzar en quantitats industrials

Estable

Nou (patentable)

S’ha de comercialitzar

TERÀPIA GÈNICA

Intenta corregir gens defectuosos responsables de malalties en la línia somàtica (no sexual), ja sigui per:

Pèrdua de funció: incorporar el gen normal (ex: fenilcetonúria)

Guany de funció: eliminar la mutació responsable, eliminant la proteïna (ex: Huntington)

Limitacions:

Es pot corregir només les característiques reversibles d’una malaltia genètica

La mida de l’ADN a incorporar en el genoma del pacient

Resposta immunitària davant del vector víric (retrovirus, adenovirus adenoassociats)

Inactivació d’un gen essencial que pot provocar un problema major que la malaltia

Direccionalment a cèl·lules diana apropiades

TERÀPIA CEL·LULAR

Descriu el procés d’introduir noves cèl·lules en un teixit afectat, amb o sense teràpia gènica prèvia. És necessari introduir moltes cèl·lules perquè el tractament sigui efectiu i, a vegades, aquestes cèl·lules poden anar a teixits no desitjats o tenir algun tipus de creixement anormal.

CIRURGIA

Per exemple en defectes cardíacs congènits.

DIA DE LES MALALTIES RARES

Perquè les malalties rares ho deixin de ser, l’últim dia de febrer es celebra el Dia de les Malalties Rares, amb l’objectiu de sensibilitzar i conscienciar el públic sobre les malalties poc freqüents; així com també mostrar l’impacte en la vida dels pacients i reforçar la seva importància com a prioritat en la salut pública.

Es va establir el 2008 perquè, segons l’Organització Europea de Malalties Rares (EURORDIS), el tractament de moltes malalties poc freqüents és insuficient, així com les xarxes socials per donar suport a persones amb malalties minoritàries i les seves famílies. A més, mentre ja hi havia nombrosos dies dedicats a persones que pateixen malalties individuals (com la sida, el càncer, etc.), abans no hi havia hagut un dia per representar persones que pateixen malalties minoritàries. Es va escollir el 29 de febrer perquè és un dia “estrany”. Però es celebra l’últim dia de febrer en anys que no són de traspàs.

MÉS INFO:

https://allyouneedisbiology.wordpress.com/2018/02/25/malalties-rares/

https://ncats.nih.gov/rdd

http://asemcatalunya.com

https://www.vilaweb.cat/not…/malalties-rares-la-marato-2019/

(CMT) CHARCOT-MARIE-TOOTH

Dissabte 1 de setembre de 2018, l'Associació sense ànim de lucre Charcot-Marie-Tooth UK llança el CMT Awareness Month 2018. L'any passat, la campanya va rebre un impuls inesperat quan l'ex Girls Aloud, Cheryl Tweedy, va publicar a Instagram que el fill de la seva amiga ho patia.

El (CMT) Charcot-Marie-Tooth, porta el nom dels tres científics que ho van descobrir, progressivament provoca una debilitat muscular i malbaratament al sistema nerviós perifèric en ser una neuropatia desmielanitzant, afectant les extremitats inferiors, cames i peus, provocant problemes com els dits de martell, la mobilitat reduïda i el dolor incontrolable. 

I les extremitats superiors: mans i dits també es veuen afectats, fent que les tasques que necessiten habilitats motores fines, com ara fixar cordons de sabates i botons siguin molt difícils entre d'altres. 

Tot i que la CMT no és una amenaça per a la vida, per a molts, impactarà i reduirà significativament la qualitat de les seves vides, l'estres, les caigudes i el sobresforç, fins i tot fan que algunes persones acabin com a usuaris de cadires de rodes.

El cap de funcionament del CMT UK, Karen Butcher que pot rastrejar la CMT de nou generacions en una família, va dir: "Encara hi han massa professionals mèdics que inclouen metges de família, fisioterapeutes, ortesis, cirurgians -i fins i tot neuròlegs- que encara no saben què és la CMT, per tant, una part integral de la campanya d'aquest any serà educar-los sobre la malatia, de manera que puguin ajudar a fer un diagnòstic si és necessari el més aviat possible.

"També és important per a nosaltres arribar a aquelles persones que pensen que podrien patir-la, però que encara no han estat diagnosticades. De vegades, els símptomes no són obvis, però degut al fet que la CMT afecta les mans i els peus, podria haver-hi problemes d'equilibri, problemes per caminar o caure regularment i estar constantment cansats. Per a algunes dones, un senyal revelador és que no poden usar sabates de taló alt a causa d'arcs elevats i dits de martell.

"Podria haver moltes raons per a símptomes com aquests, però si teniu alguna pregunta seria útil preguntar-li al metge sobre CMT: el diagnòstic precoç ajuda a millorar la vida dels afectats perquè és una malatia genèrita de transmisió hereditaria, i també es pot donar consell genètic professional.

"Sabem que és una estratègia ambiciosa, però, idealment, ens agradaria que cada nou diagnosticat de CMT automàticament fos derivat cap a nosaltres, per poder oferir el nostre suport amb avantatges, llocs de treball i problemes familiars i assessorar-los d'on poder obtenir ajuda mèdica especialitzada ".

La Professora de Neurologia Clínica i Consultor Neurològic de la UCLH, Mary Reilly, també és Patró de Charcot-Marie-Tooth UK, explica que: "La CMT té moltes característiques diferents, però comunament hi ha un debilitament i pèrdua de múscul i sensibilitat reduïda, principalment als peus i cames, però també a les mans i els braços en les etapes avançades de la malaltia. Aquests donen lloc a una sèrie de complicacions ortopèdiques, que provoquen una gran varietat de problemes de mobilitat i destresa, i de vegades escoliosi.

"La CMT no descriu un únic trastorn, sinó un grup de simptomes. És important determinar exactament quin tipus de CMT es té, per millorar la qualitat de vida, i això només es pot fer una vegada que es considera un diagnòstic en un pacient. Durant molt de temps els que pateixen CMT i el seu entorn creuen que són torpes o tenen peus maldestres patint en silenci quan podrien rebre ajuda i suport. 

Extret de:http://www.crawleynews24.co.uk/awareness-month-for-charcot-marie-tooth/ 01/09/2018  www.cmt.org.uk  

MÉS INFO:           

• http://asemcatalunya.com  
• http://www.asem-esp.org
• https://www.cmtausa.org/cmt-en-espanol/

SEQÜÈNCIES D'ADN NUCLEAR - SIMA DE LOS HUESOS. ATAPUERCA

Recuperat ADN nuclear de fa 430.000 anys en fòssils humans de la Sima de los Huesos dels Jaciments d'Atapuerca.

La revista 'Nature' publica avui els resultats d'un estudi que relaciona els habitants de la Sima de los Huesos amb els neandertals.

La Sima de los Huesos és l'únic jaciment (a part del sòl gelat àrtic) que permet recuperar ADN del Plistocè Mitjà.

En un estudi de 2014 es va publicar a la revista Nature el genoma mitocondrial gairebé complet d'un fèmur de la Sima dels Ossos, un èxit increïble que no s'havia aconseguit mai en fòssils humans tan antics. la seqüència obtinguda indicava que l'individu estava relacionat evolutivament amb els denisovans, una població extingida que va viure a Sibèria, i no amb els neandertals.

Aquest resultat va sorprendre molt als investigadors, que van publicar aquest mateix any a la revista Science un ampli estudi paleontològic que mostrava una relació evolutiva de la Sima de los Huesos amb els neandertals, que serien els seus descendents. L'ADN mitocondrial proporciona una  informació parcial, perquè es transmet només per línia materna, a diferència de l'ADN nuclear, que s'hereta per les dues línies.

Des de llavors, s'ha estat buscant ADN nuclear de la Sima de los Huesos a l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig. Es tractava d'una missió gairebé impossible donada l'extrema degradació de l'ADN a causa de la seva antiguitat. Finalment, la revista 

Nature publica avui noves troballes. Un segon fèmur confirma els resultats de l'ADN mitocondrial de l'primer però a més proporciona ADN nuclear que ho relaciona amb els neandertals. I una dent (incisiva) aporta ADN nuclear del mateix tipus que el fèmur.

Fonts:

http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature17405.html

http://iphes-noticies.blogspot.com.es/2016/03/els-hominids-de-la-sima-de-los-huesos.html

References:

• Arsuaga, J. L. et al. Neandertal roots: cranial and chronological evidence from Sima de los Huesos. Science 344, 1358–1363 (2014)
• Meyer, M. et al. A mitochondrial genome sequence of a hominin from Sima de los Huesos. Nature 505, 403–406 (2014)
• Reich, D. et al. Genetic history of an archaic hominin group from Denisova Cave in Siberia. Nature 468, 1053–1060 (2010)
• Sawyer, S. et al. Nuclear and mitochondrial DNA sequences from two Denisovan individuals. Proc. Natl Acad. Sci. USA 112, 15696–15700 (2015)
• Qin, P. & Stoneking, M. Denisovan ancestry in East Eurasian and Native American populations. Mol. Biol. Evol. 32, 2665–2674 (2015)
• Meyer, M. et al. A high-coverage genome sequence from an archaic Denisovan individual. Science 338, 222–226 (2012)
• Prüfer, K. et al. The complete genome sequence of a Neanderthal from the Altai Mountains. Nature 505, 43–49 (2014)
• Arsuaga, J. L. et al. Postcranial morphology of the middle Pleistocene humans from Sima de los Huesos, Spain. Proc. Natl Acad. Sci. USA 112, 11524–11529 (2015)
• Briggs, A. W. et al. Patterns of damage in genomic DNA sequences from a Neandertal. Proc. Natl Acad. Sci. USA 104, 14616–14621 (2007)
• Krause, J. et al. The complete mitochondrial DNA genome of an unknown hominin from southern Siberia. Nature 464, 894–897 (2010)
• Sawyer, S., Krause, J., Guschanski, K., Savolainen, V. & Pääbo, S. Temporal patterns of nucleotide misincorporations and DNA fragmentation in ancient DNA. PLoS ONE 7, e34131 (2012)
• Dabney, J. et al. Complete mitochondrial genome sequence of a Middle Pleistocene cave bear reconstructed from ultrashort DNA fragments. Proc. Natl Acad. Sci. USA 110, 15758–15763 (2013)
• Green, R. E. et al. A draft sequence of the Neandertal genome. Science 328, 710–722 (2010)
• Rasmussen, M. et al. An Aboriginal Australian genome reveals separate human dispersals into Asia. Science 334, 94–98 (2011)
• Stringer, C. The status of Homo heidelbergensis (Schoetensack 1908). Evol. Anthropol. 21, 101–107 (2012)
• Lycett, S. J. Understanding ancient hominin dispersals using artefactual data: a phylogeographic analysis of Acheulean handaxes. PLoS ONE 4, e7404 (2009)
• Lahr, M. M. & Foley, R. A. Towards a theory of modern human origins: Geography, demography, and diversity in recent human evolution. Yb. Phys. Anthropol . 41, 137–176 (1998)
• Dennell, R. W., Martinon-Torres, Bermúdez de Castro, J. M. Hominin variability, climatic instability and population demography in Middle Pleistocene Europe. Quat. Sci. Rev. 30, 1511–1524 (2011)
• Rink, W. J. et al. New radiometric ages for the BH-1 hominin from Balanica (Serbia): implications for understanding the role of the Balkans in Middle Pleistocene human evolution. PLoS ONE 8, e54608 (2013)
• Korlevic´, P. et al. Reducing microbial and human contamination in DNA extractions from ancient bones and teeth. Biotechniques 59, 87–93 (2015)
• Gansauge, M. T. & Meyer, M. Single-stranded DNA library preparation for the sequencing of ancient or damaged DNA. Nature Protocols 8, 737–748 (2013)
• Slon, V., Glocke, I., Barkai, R., Gopher, A., Hershkovitz, I. & Meyer, M. Mammalian mitochondrial capture, a tool for rapid screening of DNA preservation in faunal and undiagnostic remains, and its application to Middle Pleistocene specimens from Qesem Cave (Israel). Quat. Int. http://dx.doi.org/10.1016/j.quaint.2015.03.039 (2015)
• Kircher, M., Sawyer, S. & Meyer, M. Double indexing overcomes inaccuracies in multiplex sequencing on the Illumina platform. Nucleic Acids Res. 40, e3 (2012)
• Dabney, J. & Meyer, M. Length and GC-biases during sequencing library amplification: a comparison of various polymerase-buffer systems with ancient and modern DNA sequencing libraries. Biotechniques 52, 87–94 (2012)
• Maricic, T., Whitten, M. & Pääbo, S. Multiplexed DNA sequence capture of mitochondrial genomes using PCR products. PLoS ONE 5, e14004 (2010)
• Fu, Q. et al. DNA analysis of an early modern human from Tianyuan Cave, China. Proc. Natl Acad. Sci. USA 110, 2223–2227 (2013)
• Renaud, G., Kircher, M., Stenzel, U. & Kelso, J. freeIbis: an efficient basecaller with calibrated quality scores for Illumina sequencers. Bioinformatics 29, 1208–1209 (2013)
• Renaud, G., Stenzel, U. & Kelso, J. leeHom: adaptor trimming and merging for Illumina sequencing reads. Nucleic Acids Res. 42, e141 (2014)
• Li, H. & Durbin, R. Fast and accurate short read alignment with Burrows-Wheeler transform. Bioinformatics 25, 1754–1760 (2009)
• Green, R. E. et al. A complete Neandertal mitochondrial genome sequence determined by high-throughput sequencing. Cell 134, 416–426 (2008)
• Briggs, A. W. et al. Targeted retrieval and analysis of five Neandertal mtDNA genomes. Science 325, 318–321 (2009)
• Gansauge, M. T. & Meyer, M. Selective enrichment of damaged DNA molecules for ancient genome sequencing. Genome Res. 24, 1543–1549 (2014)
• Skoglund, P. et al. Separating endogenous ancient DNA from modern day contamination in a Siberian Neandertal. Proc. Natl Acad. Sci. USA 111, 2229–2234 (2014)
• Horai, S. et al. Man’s place in Hominoidea revealed by mitochondrial DNA genealogy. J. Mol. Evol. 35, 32–43 (1992)
• Katoh, K. & Standley, D. M. MAFFT multiple sequence alignment software version 7: improvements in performance and usability. Mol. Biol. Evol. 30, 772–780 (2013)
• Fu, Q. et al. Genome sequence of a 45,000-year-old modern human from western Siberia. Nature 514, 445–449 (2014)