Translate

divendres, 18 d’agost del 2017

DAVANT LA VIOLÈNCIA, NI UN PAS ENRERE

Fragment de l'obra "La fuente de Canaletas" de Jose Monzón Abril

“Si beveu aigua de la Font de Canaletes 
sempre més sereu uns enamorats de Barcelona 
i per lluny que us n’aneu tornareu sempre” (dita popular)

La part més alta de la Rambla, a tocar de la plaça de Catalunya, rep el nom de Canaletes, ben coneguda per tots els barcelonins i barcelonines i un dels indrets més animats de la ciutat. Aquest nom prové per l’existència d’una antiga font que hi havia a l’Estudi General, precedent de la universitat actual. Una font on uns canalons abocaven l’aigua en una mena d’abeurador. Després de la destrucció de les muralles se’n va instal·lar una de més moderna i la seva aigua va agafar fama perquè venia de la mina de Montcada.

Hi ha una llegenda que diu que qui beu aigua de la font torna sempre a Barcelona. Es troba baixant la Rambla a la dreta, poc abans d’arribar al carrer dels Tallers, i durant molts anys, en acabar-se els partits de futbol, els afeccionats s’hi reunien al voltant i formaven tertúlies molt animades. Als anys setanta, a les acaballes de la dictadura franquista i el principi de la democràcia, aquest també va ser un dels grans escenaris de les manifestacions que reclamaven el retorn de la llibertat.

Canaletes és un punt de celebracions i trobades. 
I ara un punt de reflexió i de dol.


S'han equivocat els que creuen què poden empoderar-se del nostre esperit, de la nostra identitat cosmopolita i multicultural. No prejutjarem, ni ens amagarem a casa tancant portes i finestres. Tenim molta pràctica en ser un al costat de l'altre sense discriminar per condició, classe, naixement, gènere, raça, edat, ideologia o religió al peu del carrer.

Era una tarda d'estiu de  l'any 1977 quan al costat de la nostra Font de Canaleta una dotzena de polícies nacionals m'envoltaven i un m'increpava: Dispérsese! No ho vaig fer llavors i no ho faré ara.

Aquest 17/08/17 és un altre punt sense retorn cap a una societat cívica i lliure. I els cossos de seguretat, sanitaris i la societat civil de casa nostra varen ser de nou un model d'humanitat per la seva efectivitat, solidaritat i empatia.  GRÀCIES A TOTS!

ETA va equivocar-se en l'atentat a l'Hipercor per primer cop contra civils i l'Estat Islàmic ha comés el mateix error. No ens anorrearan ens farem més forts.

NI UN PAS ENRERE. SEGUIREM PASSEJANT PER LA RAMBLA.