Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #‎Dracmaycat‬. ‪#‎SomCultura‬. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #‎Dracmaycat‬. ‪#‎SomCultura‬. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de setembre del 2016

CATALONIA WINTER 2016


Si heu dinat o sopat al Sentits a la Platja de S’Abanell de Blanes o a Girona a la Travessera de la Creu prop de l’estació, de ben segur que us serà impossible oblidar qui ha fet possible que amb els seus exquisits plats, servits en un entorn on un es pot perdre guiat pels seus cicerones en presentar-nos cada plat, ens puguem sentir acaronats per experiències que ens quedaran fixades a la memòria per un parell dels millors somriures que he tingut el plaer de conèixer. I el malson de qualsevol periodista que vulgui fer-los una entrevista.

Tot reportatge comença per una recerca documental, en el cas del xef, en Òscar Vilà, no existeix el que anomenaríem bibliografia. I no és pas un desconegut. Si que el trobarem a la xarxa, evidentment! Però quan vulguem veure imatges només descobrirem les seves creacions, els seus somnis, les seves il·lusions, els clients satisfets i sobretot els seus amics. Només el trobarem en la seva obra personal i culinària, al voltant d’una taula abans o després d’exercir el seu mestratge. I el mateix podríem dir del seu polièdric soci, que sense acostar-se als fogons és un element vital i alma mater dels Sentits, tant a Blanes com a Girona.

En José Maria Rodríguez Maqueda, observador inquiet, convençut i de mirada polièdrica comparteix amb l’Òscar Vilà i Guardiola quelcom més que una filosofia de vida.

Tots dos tenen les sinapsis neuronals sensitives ben actives. Tots dos són comunicadors eficaços alhora de fer-nos arribar amb llenguatges diferents el que millor saben fer: compartir, al més pur estil de la nova generació renaixentista catalana d’aquest segle XXI.

La gastronomia catalana és part fonamental del nostre patrimoni que construïm entre tots com quan fem castells. Es diu que als humans tot ens entra per la vista i som conquerits per l’estómac. A els Sentits aprenem, recordem i gaudim.


De l’agricultura a la cultura.
De la terra i el mar a la taula.
De la taula a la paraula. 


©Mayte Duarte. Revista CATALONIA WINTER 2016 
AICS- American Institute for Catalan Studies 
Imatges ©José María Rodríguez Maqueda


 

diumenge, 24 d’abril del 2016

SANT JORDI BARCELONA-HOUSTON 2016

SANT JORDI BARCELONA – HOUSTON 2016

I avui ho celebrem a Houston! És per això que alguns dels autors i editorials que trobareu en la Diada organitzada per l’ AICS – American Institute for Catalan Studies us enviem des de Barcelona una cordial Salutació i desitgem que el Drac us vetlli i acompanyi. Bon Sant Jordi Houston ||*||

MOLT DE SOL I ROSES

LLIBRES DEL DELICTE DE MARC MORENO


EDICIONS XANDRI


LLIBRES, LLIBRES, LLIBRES...

 

NEGROT SELFIE NOSTRAT, 1001PETONS DE DRAC, 
AMB ANNA MARIA VILLALONGA LA GRAN DAMA DEL CRIM


AMB MARGARIDA ARITZETA, 
ALTRA GRAN ASSASSINETA QUE NEGREJA COM NINGÚ


HA ESTAT UN SANT JORDI MOLT GRAN


ARA US TOCA GAUDIR-LO A VOSALTRES 


 

  

    

  











dimarts, 29 de març del 2016

SANT JORDI 2016


Per Sant Jordi al 2015 vaig cometre un crim, aquest Sant Jordi 2016 i fent honor a una de les meves màximes de que al cor de cada català hi ha un Drac i un boci de la seva terra, aquest Drac el 24 d’abril participarà apadrinant la Diada de Sant Jordi a Houston!

Si voleu saber més sobre aquesta aventura no ens perdeu de vista, us mantindrem informats...

Els Dracs, com tantes altres bèsties fabuloses i quimèriques, són fruit de la imaginació dels homes, creades per plasmar la naturalesa humana (l'amor, la crueltat, el valor, la por) ... O NO?

Podríem dir que la combinació d’amor, coneixement i tradició no vol dir gaire més, però a Catalunya esdevé en una diada identitària plena de seny, rauxa, llibres, roses, records i petons.

Gaudeix del Sant Jordi 2016 com el Drac que ens representa. 



dilluns, 28 de desembre del 2015

PUIG DE MISSA. SANTA EULÀRIA. EIVISSA



PUIG DE MISSA. SANTA EULÀRIA. EIVISSA de Josep Maria Cabayol. Un bocí evocador d’una identitat arrelada a una terra on les seves pedres ens xiuxiuegen fites de conquesta, lluites i amors, que el mestre Cabayol transmet amb llum i passió en cada una de les seves subtils pinzellades, fixant així en la nostra memòria el fil de la història.





PUIG DE MISSA. SANTA EULÀRIA. EIVISSA

A l'època musulmana la zona es deia Xarc. Amb la conquesta catalana es modificà la divisió de l'illa en quartons similars a l'organització municipal actual. El Quartó de Santa Eulària correspongué a l'Infant Pere de Portugal, feudatari de Guillem de Montgrí, bisbe de Tarragona, que tenia els dret reials de conquesta. El rei Jaume I adquirí els drets de Pere de Portugal, passant a anomenar-se Quartó del Rei. Això portà alguns problemes jurídics, ja que el rei, a Eivissa, era feudatari de l'arquebisbe de Tarragona el qual, alhora, era vassall del rei.

El poble sorgí al voltant de l'església al cim del Puig de Missa. L'església actual és del segle XVI així com la torre annexa des de la que es podia defendre amb artilleria tota la comarca.

A l’anomenat Quartó de Xarc durant la dominació àrab -que ja des de 1303 trobam amb el nom de Santa Eulària- entorn d’un lloc ben poblat i amb presència de molins d’aigua, s’aixeca un puig coronat avui per l’església amb l’advocació a aquesta santa barcelonina, santa Eulària. El Puig de Missa de Santa Eulària fou declarat paratge pintoresc per Decret de 4 d’agost de 1952, protecció després assimilada a Bé d’Interès Cultural amb la categoria de lloc històric, tant l’església amb la seua torre de defensa com tot el conjunt del puig.

Encara que hi ha notícies d’una antiga capella, l’església actual fou inaugurada l’any 1568 com a vicaria dependent de la parròquia de Santa Maria. Els porxos i les capelles laterals són obra del segle XVII. En principi, el temple tenia, a més de l’altar major, quatre altars dedicats a la Mare de Déu del Roser, la Mare de Déu del Carme, sant Antoni Abat i els sants metges Cosme i Damià. L’any 1760 s’hi troben tres capelles o altars més dedicats a sant Antoni de Pàdua, a la Mare de Déu de Betlem i a la Santíssima Trinitat. Les dues capelles més pròximes al presbiteri són fondes i per la part exterior ressurten dels murs mestres. El viacrucis de banda i banda de la nau és d’artístiques rajoles de València. L’any 1785, el primer bisbe d’Eivissa, Manuel Abad y Lasierra, erigí l’església de Santa Eulària a parròquia. 

Més info: 
http://www.ibiza.travel/ca/empresa.php?fid=1256 

dilluns, 9 de març del 2015

GUSPIRES DE MEMÒRIA AMB JOSEP TERO


Hi han moments, fragments del dia a dia que ens omplen la memòria d'energia vital. 
El Concert de Josep Tero al Consell General d'Andorra el dia 7 de març  va ser un d'ells.

La Mediterrània, sempre a flor de llavis en la veu de Josep Tero:  
12 poetesses d'un mateix mar…  
D'Ànite de Tegea a Maria-Mercè Marçal: 
2500 anys de poesia amb música del cantautor empordanès… 

Josep Tero va presentar, en concert, el seu 9è àlbum discogràfic, “D’un mateix mar” (Temps Record, abril 2014) basat en dotze poetes mediterrànies de tots els temps. Des de “Dofí” d’Ànite de Tegea (poeta del segle IV abans de Crist) fins a “La música” que Anna Almazan vindica per al seu cos, passant per Maria Mercè Marçal, qui somia vaixells que lleven l’àncora per navegar en un mar sense imperis..., Josep Tero amb les seves musicacions, planteja en aquest disc temàtiques diverses: 

l’amor al país, al paisatge més immediat, a l’amistat, als trobadors, la llibertat...  

I va ser un concert més que especial no tant sols per la dedicació i il·lusió a més del bon saber fer i l'excel·lent qualitat de la seva obra. Aquest cop, en Josep Tero compartia dites guspires amb encenalls del que la terra on érem amb veu femenina ens volia adelitar.


Les veus de Teresa Colom i d’Ester Fenoll van aportar poemes que les relacionaran amb la genealogia poètica imaginada per Tero, que comença en el segle IV aC i arriba fins a la nostra època. Amb un parell de valuoses espurnes inèdites com a tancament del que va ser un moment singular en el temps i l'espai dels assistents compartint música i poesia, una manera de sentir, de fer i d'estar. 


Marta Pessarrodona ens el presentà l'abril passat amb alguns d'aquests fragments:

"...si Mompou va introduir una música callada, Tero, compositor, músic i cantant, fa anys que fa una sonora feina que tant ens apropa una poeta de segles abans del nostre  --això sí, amb veu nostrada per Maria Àngels Anglada, la generosa poeta-mestra de Tero, i viva sempre, també gràcies a ell--  com una Maria Mercè Marçal, de tan bon recordar, o jo mateixa. I Tero ho fa sense prosopopeia. Això sí, amb el Mediterrani com a límit." 

“Qui no voldrà navegar en el seu mar?, i sense el brogit d’aquests mots meus, que malden sols per acompanyar els i les que gaudiran tant com jo mateixa quan es disfressin de públic: la veritable condició, la de públic, per gaudir de la bellesa de la vida, de l’art.” 


D'UN MATEIX MAR

Per a un dofí (Ànite de Tegea / Josep Tero) 
Posa música al meu cos (Anna Almazan / Josep Tero)  
L’amor a Barcelona (Marta Pessarrodona / Josep Tero )   
Sents? (Maria-Mercè Marçal / Josep Tero )   
Cançó d’un deportat (Teresa Pous / Josep Tero)  
No parlo amb tu (Núria Albó / Josep Tero)  
Abans d’hora (Maria-Àngels Anglada / Josep Tero) 
Si ella estimés mon cant... (trobairitz anònima / Alfred Badia-Josep Tero) 
Augur a Esther (Caterina Albert - poema inèdit- / Josep Tero)  
El mariner (Clementina Arderiu / Josep Tero)  
Scala  (Núria Esponellà / Josep Tero)   
Et dono el cant  (Rosa Font / Josep Tero)