Translate

dilluns, 28 de desembre de 2015

PUIG DE MISSA. SANTA EULÀRIA. EIVISSA



PUIG DE MISSA. SANTA EULÀRIA. EIVISSA de Josep Maria Cabayol. Un bocí evocador d’una identitat arrelada a una terra on les seves pedres ens xiuxiuegen fites de conquesta, lluites i amors, que el mestre Cabayol transmet amb llum i passió en cada una de les seves subtils pinzellades, fixant així en la nostra memòria el fil de la història.





PUIG DE MISSA. SANTA EULÀRIA. EIVISSA

A l'època musulmana la zona es deia Xarc. Amb la conquesta catalana es modificà la divisió de l'illa en quartons similars a l'organització municipal actual. El Quartó de Santa Eulària correspongué a l'Infant Pere de Portugal, feudatari de Guillem de Montgrí, bisbe de Tarragona, que tenia els dret reials de conquesta. El rei Jaume I adquirí els drets de Pere de Portugal, passant a anomenar-se Quartó del Rei. Això portà alguns problemes jurídics, ja que el rei, a Eivissa, era feudatari de l'arquebisbe de Tarragona el qual, alhora, era vassall del rei.

El poble sorgí al voltant de l'església al cim del Puig de Missa. L'església actual és del segle XVI així com la torre annexa des de la que es podia defendre amb artilleria tota la comarca.

A l’anomenat Quartó de Xarc durant la dominació àrab -que ja des de 1303 trobam amb el nom de Santa Eulària- entorn d’un lloc ben poblat i amb presència de molins d’aigua, s’aixeca un puig coronat avui per l’església amb l’advocació a aquesta santa barcelonina, santa Eulària. El Puig de Missa de Santa Eulària fou declarat paratge pintoresc per Decret de 4 d’agost de 1952, protecció després assimilada a Bé d’Interès Cultural amb la categoria de lloc històric, tant l’església amb la seua torre de defensa com tot el conjunt del puig.

Encara que hi ha notícies d’una antiga capella, l’església actual fou inaugurada l’any 1568 com a vicaria dependent de la parròquia de Santa Maria. Els porxos i les capelles laterals són obra del segle XVII. En principi, el temple tenia, a més de l’altar major, quatre altars dedicats a la Mare de Déu del Roser, la Mare de Déu del Carme, sant Antoni Abat i els sants metges Cosme i Damià. L’any 1760 s’hi troben tres capelles o altars més dedicats a sant Antoni de Pàdua, a la Mare de Déu de Betlem i a la Santíssima Trinitat. Les dues capelles més pròximes al presbiteri són fondes i per la part exterior ressurten dels murs mestres. El viacrucis de banda i banda de la nau és d’artístiques rajoles de València. L’any 1785, el primer bisbe d’Eivissa, Manuel Abad y Lasierra, erigí l’església de Santa Eulària a parròquia. 

Més info: 
http://www.ibiza.travel/ca/empresa.php?fid=1256