Translate

diumenge, 7 de juny de 2015

JÂD DRAGON



El jade ha estat atresorat a la Xina al llarg de set mil anys, i sovint apareix en llegendes i històries. Una, de l'època de les Primaveres i les Tardors (770-476 AC), compta com un artesà del jade de l'estat de Chu anomenat Bian He que va veure un dia un fènix posat en una roca, i creient que un ocell tan fantàstic només podria posar-se en la més preciosa de les pedres, va portar-li al rei Li del regne de Chu.

Els artesans de la cort, però, van dir que la pedra no tenia res d'especial, i el rei, furiós, va castigar a Bian He per considerar que li estava prenent el pèl, i li va tallar el peu esquerre. Quan el rei va morir, l'artesà va tornar a portar la pedra a la cort, aquesta vegada al fill del rei i successor d'aquest, el rei Wu. Però, atès que els artesans de la cort van tornar a considerar que la pedra no tenia res especial, Bian He va ser castigat novament, i va perdre el seu peu dret. Quan el rei Wu va morir, i el seu fill, el rei Wen, li va succeir en el tron, Bian He es va retirar al peu de la muntanya i va plorar durant tres dies i tres nits, subjectant la roca.

Quan el nou rei va enviar als seus oficials a esbrinar per què, Bian He els va dir "no ploro per haver estat esguerrat, sinó perquè el jade és una pedra preciosa, un súbdit lleial és considerat un xerraire i un innocent ha estat humiliat". Quan el rei Wen, davant les paraules de l'artesà, va ordenar que la pedra fos oberta, es va comprovar que al seu interior hi havia una peça perfecta de valuós jade, que va ser batejada com el jade d'He.

Molts estats confrontants van lluitar per posseir el preciós jade d'He, i l'estat de Zhao ho va aconseguir de forma eventual. En 283 AC, el naixent regne de Qin va oferir intercanviar 15 de les seves ciutats per la peça de jade, al que el rei de Zhao va accedir, si bé tan sols pel temor que li inspirava el poder creixent del regne de Qin.

Els artesans Qin van tallar un impressionant segell imperial de la peça de jade d'He, que l'últim emperador Qin va obsequiar al conqueridor Liu Bang, qui es convertiria en primer emperador de la dinastia Han (206 AC - DC 220). Enmig de les lluites intestines que van protagonitzar el final de la dinastia Han, un cantó del segell imperial es va trencar. Per esmenar aquest defecte, posteriorment els artesans imperials el van reparar amb or, creant la tècnica de les incrustacions d'or en jade que s'ha convertit finalment en el disseny de les medalles olímpiques de Pequín.

Hi ha prop de cent tipus diferents de pedres que poden ser classificades com jade. D'acord amb el Shuo Wen Jie Zi (Explicació i estudi dels principis de composició dels caràcters), el diccionari xinès més antic del que es té referència, compilat per Xu Shen durant la dinastia Han de l'Est (25-220), el jade és "la més bella entre les pedres, personificació de cinc grans virtuts". 

El jade en brut pot ser polit i processat per aconseguir elevar-lo a un estàndard satisfactori. La categoria que se li dóna a la pedra està lligada al grau de processament de la mateixa. Una maragda de categoria A, per exemple, és una maragda que ha estat tallada, tallada i polida però en la qual el color i substància innata ha romàs inalterada. Una maragda que ha estat banyada en àcid o àlcali i reconstituïda amb resina sintètica és de categoria B, mentre que aquelles que han estat tenyides són de categoria C. Els criteris per a l'avaluació de les pedres inclouen el color, la transparència, l'estructura, la puresa, el treball de tallat de l'artesà i el pes.

El caràcter xinès per maragda és feicui, el mateix que per el blauet, on el mascle, de color vermell, es diu fei, i la femella, de color verd, cui. Les maragdes naturals són també, o bé vermelles o bé verdes, d'aquí el seu nom en xinès. les maragdes es van guanyar el favor dels emperadors xinesos a finals de la dinastia Ming i principis de la Qing, quan de sobte es les va començar a considerar com el més preuat de tots els jades.

L'escola de pensament confuciana sempre ha elogiat encaridament les cinc virtuts del jade, comparant-les amb les cinc virtuts del "home veritable". La brillantor del jade simbolitza la benevolència, la seva transparència la justícia, el seu to, la saviesa, la seva solidesa el coratge i els seus vetes honestedat i autocontrol. Aquells que estimen el jade han de ser "homes veritables" i comportar-se d'acord amb les cinc virtuts.

El jade va ser predominantment característic de la societat xinesa antiga, i apareix en objectes decoratius, estris domèstics i recipients rituals de les cases de famílies benestants. Els accessoris de jade eren particularment populars, i, a més de les seves connotacions morals, el jade estava considerat també com un poderós amulet. El jade, present en la cultura xinesa durant segles, es va fer especialment popular a les dinasties Ming i Qing, convertint-se en una característica dels vestits de la cort imperial. El jade, portat per l'emperador, l'emperadriu, altres membres de la família imperial i oficials de la cort, implicaven diferents rangs. Els accessoris de jade que es conserven de la dinastia Ming són principalment cinturons i fermalls.

A la dinastia Qing, hi havia ja una gran varietat d'objectes, que incloïen petites bosses, forquilles per als cabells, protectors per als artells, i passadors. Els dissenys més populars eren els peixos, cors o altres dissenys d'animals. Avui en dia, però, la majoria dels ornaments de jade són joies, com ara braçalets o penjolls.

Al mercat actual, els jades més apreciats són el jade Hetian, en primer lloc, el jade Xiuyan, el jade Dushan, la zurita i la turquesa. El jade de Hetian pren el seu nom del seu lloc de procedència, a la regió autònoma de Xinjiang, encara que també pot ser trobat en Qinghai, Sichuan, Liaoning, Gansu i Taiwan, així com a Rússia (el millor després del xinès) Polònia, Alemanya , els Estats Units, Canadà i Nova Zelanda.

Font: http://spanish.china.org.cn/ 

Polsera Jâd Dragon (www.facebook.com/dracmaycatshop)