MAYTE DUARTE: MYSTERO DE MIQUEL GIMÉNEZ

Quan varem presentar la novel·la en format digital qui ens anava a dir que acabaríem per unir passions i devocions.

Ahir a la Llibreria Gigamesh amb Edicions Xandri -aposta agosarada d’en JR Armadàs i Eduard Anguita - varen presentar la novel·la en paper. Estem d’enhorabona i llamborda a llamborda anem fent camí.

De les millors coses que podien passar va ser veure reunits al costat del mestre altres maeses lletraferits com Lem Ryan, Miquel Ojeda o Alberto Cabrera entre d’altres igual de consagrats o com en Emilio Delliafonte i la constatació de que la força hi és a la família amb la Júlia.

o reconeixements de profit que són de molt agraïr

com el d'en Josep Cros

Però ser al voltant d’en Miquel Giménez i la seva obra ja té aquestes coses...

Mystero és una novel·la d’en Miquel Giménez, periodista i escriptor, on es percep el sincer desig d'agradar, d’entretenir i fer somiar on es barregen autors com HG Welles, Conan Doyle, Maxwell Grant, Stan Lee entre els molts que hi podem trobar i elements meravellosos com El Domo, la cavoríta ígnea, luces nocturnas inhalàmbricas, El Ministerio Imperial de la reconstrucción física y moral, El Club del fuego infernal o la República de Thule... avatars, marcians, enginys mecànics, telèpates...

Una polièdrica barreja de complicitats amb el lector d’aventures, fantasia en la més pura tradició del còmic i la novel•la de gènere com per que el lletraferit nascut a mitjans del segle XX pugui acabar patint un atac de feridura davant tants i tants imputs i aclucades d’ull que t’agafen per sorpresa amb alevosia i textualitat.

Mystero a més de Steampunk és un Glossari i un índex d’un cànon gairebé oblidat, a les golfes de moltes infantesses, dels que avui pentinem canes i restem amb ganes de seguir construint un món sense por d’embrutar-nos les mans. Creient més enllà de la percepció diària en les capacitats de la nostre ment universal.

Qual Caronte ens passeja, amb la nau de la seva narrativa, d’una riba de fantasia i il•lusió a la riba del més esgarrifós horror d’aquest riu on viu immers Mystero, infernal i maquiavèl•lic. Miquel Giménez ens fa de gondolieri per tots els canals de la perversitat més truculent que fereixen l’ànima humana... i marciana.

Començant, per on tothom que conegui l’horror sap que s’ha de començar:

els terribles crims de Londres...

He reproduit la ressenya feta en el seu dia, ara més convençuda que mai, que qui no té somnis, mor abans. I qui vol morir poden viure lliure?