Els del segle XXI no sabran mai qui som encara que ens posin nom, perquè som LA GENERACIÓ EN EXTINCIÓ CULMEN DE LA NOSTRA ESPÈCIE. La més capacitada per l'adaptació al medi, la més intel·ligent i la més crítica, la del gerundi. Per això mateix estem avesats a restar en la memòria dels futurs humans com un mite, una llegenda per escalfar la foscor i solitud de les llargues nits que els esperen, com un bri i una espurna d'esperança, de que res no sorgeix del no res, i que potser... només potser puguin tenir prou esma de treballar per aconseguir l'Etern retorn i copsar els records del futur per poder iniciar el camí de retorn a les estrelles.
ELS SEXALECENTS
SI mirem amb compte podem
detectar l'aparició d'una franja social que abans no existia: la gent que avui
té al voltant de 60-70 anys: És una generació que ha fet fora de l'idioma la
paraula "sexagenari", perquè senzillament no té en els seus plans
actuals la possibilitat d'envellir. Es tracta d'una veritable novetat
demogràfica semblant a l'aparició en el seu moment, de l'adolescència, que
també va ser una franja social nova que va sorgir a mitjans del S. XX per donar
identitat a una massa de nens desbordats, en cossos crescutets, que no sabien
fins aleshores on ficar-se, ni com vestir-se. Aquest nou grup humà que avui
ronda els seixanta o setanta, ha portat una vida " raonablement
satisfactòria." Són homes i dones independents que treballen des de fa
molt de temps i han aconseguit canviar el significat tètric que tanta
literatura llatinoamericana va donar durant dècades al concepte del treball.
Lluny de les tristes oficines, molts van buscar i van trobar, fa molt,
l'activitat que més li agradava i es guanyen la vida amb això. Suposadament ha
de ser per això que se senten plens; alguns ni somien amb jubilar-se. Els que
ja s'han jubilat gaudeixen amb plenitud de cada un dels seus dies sense por a
l'oci o a la soledat, creixen des de dins. Gaudeixen l'oci, perquè després
d'anys de feina, criança de fills, mancances, desvetllaments i successos
fortuïts, bé val mirar el mar amb la ment buida o veure volar un colom des del
5è pis del departament. Dins aquest univers de persones saludables, curioses i
actives, la dona té un paper rutilant. Ella porta dècades d'experiència de fer
la seva voluntat, quan les seves mares havien estat educades a obeir i ara
poden ocupar llocs a la societat que les seves mares ni haurien somiat a
ocupar. Aquesta dona sexalescent va poder sobreviure a la borratxera de poder
que li va donar el feminisme dels 60′, en aquells moments de la seva joventut
en què els canvis eren tants, es va poder aturar a reflexionar què volia en
realitat. Algunes se'n van anar a viure soles, d'altres van estudiar carreres
que sempre havien estat exclusivament masculines, algunes van estudiar una
carrera universitària juntament amb la dels seus fills, d'altres van triar
tenir fills a primerenca edat, van ser periodistes, atletes o van crear el seu
propi "YO, S.A." . Aquest tipus de dones nascudes als 50’. no són ni
per equivocació les clàssiques "sogres" que volen que els fills/es
els estiguin trucant cada dia, perquè elles tenen la seva pròpia vida i ja no
viuen a través de la vida dels fills. El seu camí no ha estat fàcil i encara el
van dissenyant quotidianament. Però algunes coses ja es poden donar per
sabudes, per exemple que no són persones detingudes en el temps; la gent de
"seixanta o setanta"", homes i dones, maneja l'ordinador com si
ho hagués fet tota la vida. S'escriuen, i es veuen, amb els fills que estan
lluny i fins i tot s'obliden del vell telèfon per contactar als seus amics i
els escriuen un e-mail amb les seves idees i vivències. En general estan
satisfets/es, del seu estat civil i si no ho estan, no es conformen i procuren
canviar-lo. Els sexalescents coneixen i ponderen tots els riscos, però no se
senten en retirada. Competeixen d'una altra manera, cultiven el seu propi
estil… Ells, els homes no envegen l'aparença de joves astres de l'esport, o
dels que llueixen un vestit Armani, ni elles, les dones somien amb tenir la
figura tunejada d'una vedette. En comptes d'això, saben de la importància d'una
mirada còmplice, d'una frase intel·ligent o d'un somriure il·luminat per
l'experiència. Avui la gent de 60 o 70, com és el seu costum, està estrenant
una edat que encara NO TÉ NOM, abans els d'aquella edat eren vells i avui ja no
ho són, avui estan plens físicament i intel·lectualment, recorden la joventut,
però sense nostàlgies, perquè la joventut també és plena de caigudes i
nostàlgies i ells ho saben. La gent de 60 i 70 d'avui celebra el Sol cada matí
i somriu per a si mateixa molt sovint... fan plans amb la seva pròpia vida, no
amb la dels altres. Potser per alguna raó secreta que només saben i sabran els
del segle XXI.
(Autor desconegut)
