Translate

diumenge, 19 d’octubre de 2014

DRACS


Vull donar les gràcies a tots els germans del consell de govern del Gran Orient de Catalunya i a la Llotja Canigó 2 de Girona, així com a tots els assistents a la conferència i a la ruta en el seu XXV aniversari el dia 4 d'octubre del 2014, per convidar-me a compartir el coneixement amb tanta cura i entusiasme. Va ser un autèntic plaer.


EL DRAC COM ARQUETIP

Un ARQUETIP  fa referència en aquells símbols universals que ocupen el pensament mític de diversos pobles del món. Són imatges ancestrals que unifiquen l’enteniment simbòlic. 
La base de les cosmovisions, mites i creences (impressió/model).  
Jung va establir que hi ha un llenguatge universal bàsic i comú.


Els arquetips són imatges atàviques i l’element inherent dels mites donant suport narratiu a les creences fonamentals d’una comunitat. I aquest és el cas del Drac, que representa a partir del conflicte entre forces contraries naturals els estereotips del comportament humà.


La lluita Drac/Cavaller amaga elements de prova iniciàtica. Hi ha un drac cruel, mestre i savi Drac/Caos, de qualitat polimòrfica que conté en ell mateix tot l’univers.

A la descripció que ens fa Wang Fu, de la dinastia Ham al 206 aC, el Drac té cap de camell, ulls de dimoni, orelles de vaca, banyes ramificades de cérvol, coll de serp, panxa de cloïssa, urpes d’àliga, plantes potes de tigre i 117 escates de carpa, 81 benèvoles (yang) i 36 malignes (yin).


El Drac és un animal ctònic, repta i viu en grutes subterrànies vetllant tresors. I el seu caràcter tel•lúric va lligat cap al més enllà. El seu cos flexible i sinuós al•ludeix al laberíntic camí cap el poder, el coneixement o l’alliberament. I el portarà a ser el guardià de l’inframón.


Sigui com sigui el seu caràcter binari be/mal, yin/yang, ordre/caos o sagrat/profà encaixa amb els plantejaments de Durkheim i Eliade que esdevingui l’un o l’altre depen de l’època (temps) i marc cultural (espai).

La serp està molt relacionada amb el Drac vida/mort, dinàmica i poderosa muda la pell i es regenera a sí mateixa. Vinculada al món líquid-foc-terra i identificada amb les espirals de l’aire viu a l’inframón i segons continents ens trobarem o be dracs sense ales o serps alades.

Com a símbol binari el Drac representa la lluita de contraris  si be a la Xina com a força primigènia de la natura i l’univers, representa el be, la longevitat, el coneixement i és font de màgia i poder. Els dracs japonesos són savis, amables, sempre ajuden i són l’emblema oficial de la família imperial. A l’Himàlaia representen la bona sort i a Corea tenen un caràcter positiu. 
A Mesopotàmia com a Grècia són fill de deu i a Roma un vigilant recaragolat de l’arbre del coneixement. A Germania són una força e l’inframón i els celtes el consideren una divinitat dels boscos, força que pot ser controlada i utilitzada pels mags. 

Però serà a partir de les escriptures on per primer cop el Drac s’associarà al diable com a contraposat a Yahvé. Serà representat amb gran diversitat de formes pel seu caràcter híbrid envers els quatre elements foc/alè, aire/ales, aigua/escates i terra/serp.


A finals del segle X el Drac es representarà com una immensa serp de set caps, sense potes ni ales (al•legoria dels set pecats capitals). Al segle XII li afegiran unes ales enganxades i petites que impediran la seva elevació i serà ja bípede amb urpes de lleó i cos mamífer. Essent al segle XIV quan trobarem el salt evolutiu: ales de ratpenat en comptes d’au rapinyaire i una gran varietat morfològica, sobre tot, en l’època gòtica.


EL DRAC I L’AMBIVALÈNCIA


 Com a éssers aquàtics i entenent l’aigua com a element originari generador de vida i destructor que alhora regenera el trobem al Japó en el budisme (Nagas) i és a l’Àfrica i a la Xina que regeixen els rius. Al mar els dracs tenen les seves morades en el fons marí i els homes bons podien casar-se amb les seves filles.


L’OUROBOROS i la bipolaritat van lligats. Símbol de l’infinit, mort/vida i destrucció/regeneració representat de vegades amb un o dos dracs mossegant-se la cua representen contraris en existència continua -sense límits–necessitant-se eternament l’un de l’altre. És la síntesi del cosmos a més de representar abundó i fortuna.




El CADUCEU correspon a l’oposició, la lluita de contraris que fa possible la continuïtat de l’existència - el caos primordial – l’equilibri, l’ordre i la pau.




EL DRAC COM A SÍMBOL DE CREACIÓ

Els dracs com a éssers primigenis sorgits de l’aigua, acostumen a representar el principi femení que encarnat en un Drac del Caos ha de ser vençut per un heroi solar dotat amb un raig com a arma (Popol Vuh, Enuma Eli, Tiamat, Apsú). Manifesta la representació d’un sistema monoteista a un altra de politeista i matriarcal. La serp/Drac Phyton custòdia l’oracle de Delfos i mort per Apol•lo és enterrat al centre del món. El Leviatà sembla procedir d’una llegenda fenícia entre Baal i un monstre de set caps. I segons la doctrina hindú, el Drac s’identifica amb Agni el foc, el principi creatiu que produeix el “soma” l’elixir de la immortalitat. El Drac i la serp per tant formen part dels basaments del món.
Altre aspecte creatiu és el de l’heroi civilitzador, el fundador d’Atenes “Cecrops” es representa amb cua de serp. Entre els dracs xinesos hi ha alguns encarregats específicament d’ensenyar als humans la civilització a més d tenir cura de la terra i els animals.

I a Àfrica la Serp Arc Iris va ser la primera creació de Mawu l’ésser suprem. I és divinitat de la pluja i la creació (l’arc de Sant Martí és la serp cercant l’aigua d’un pou a l’altre. A Europa hi ha moltes llegendes de Dracs vinculats a fonts, cascades i llacs i guardians de tresors. Els indígenes nord-americans creuen que aquestes serps emplomades  varen crear l’home, els animals i després varen provocar la pluja. Si no apareixen al cel, i per això no plou, és per que dorm, per això ballen danses molt sorolloses per despertar-la. A Australia també és molt destacada i preeminent com a ésser de l’Era dels somnis que crearen amb altres els esperits dels nens.

EL DRAC COM A SÍMBOL DE CAOS I DE PODER

Ja el coneixem com a leiv motiu per al rescat de princeses. I al món grec eren els Dracs sinònim de turmentes i destrucció. Però, al món antic aquesta destrucció és entesa com necessària  per a que es produeixi el moviment, el renaixement. 

A Egipte en trobem pocs de dracs però si serps associades a la mort i al poder a més de guardianes de tombes. I els vikings els pintaran als escuts i els esculpiran com a mascarons de proa de les seves naus (Drakkars). Els reis al segle XII els feien servir als estendards (I d’aquí que trobem molts dracs a l’heràldica). Yai Tzu és un Drac que es grava a espases i dagues a Orient i representa la força, l’astúcia i el valor. A Suècia Lindorm (Drac) serp alada verda i groga menjava gent, era guardiana del tresor i símbol de guerra i pestilència. Drakul-Dewi (Escocia)  era el raig de la fecunditat i la pluja. I el drac blanc i el drac vermell representaven a França i Britània.

A més del que ja hem vist, tornem a trobar a Orient el Drac com a símbol de poder, quan l’emperador moria ascendia al cosmos com a Drac. Va ser un cavall-drac que sorgí del riu groc i va revelar a l’emperador el joc recíproc del Yin i el Yang, i per això a l’I Ching – El llibre de les mutacions – el Drac és saviesa.

Drac-Ouroboros-Serp són símbols d’autoritat i llinatge. El Drac Celest és el símbol imperial a la Xina i Pendragon significa “Cap” i per als grecs el Drac representa el dret d’administrar justícia.

EL DRAC COM A SÍMBOL DE L’ORDRE

El Drac és un dels quatre animals màgics amb el Fènix, la Tortuga i l’Unicorne. En l’ordre representa el poder masculí, bo i gentil (si no s’enfada). Aquest ordre està vinculat a la Perla màgica que guareix i multiplica tot el que toca. Aquests Dracs poden prendre altres formes, com a humans són extremadament bells i elegants, amb un estricte codi de l’honor i enfurismats són mortals.

A la cultura celta els Arach dracs de terra i aigua s’associen a la salut i el coneixement. Les parts guaridores sovint havien de ser trobades donada la dificultat de caçar-ne un. Com a sustentadors de vida la seva vinculació amb l’aigua és vital.


EL DRAC A LA POSMODERNITAT



A les sèries i pel·lícules dels anys 60 (Bruce Lee entre d’altres) el Drac pluvial xinès esdevé en símbol de violència, poder i lluita.


 I acabem trobant-lo estampat en tot tipus de roba sintètica lluny de les sedes de la família imperial. 

En el cinema s’esmicolen els estereotips i ens trobem amb l’heroi malvat, la princesa lletja i el Drac generós i enamorat.

Per no parlar del nou univers creat a la literatura per Tolkien (Smoug), Joc de trons o la Dragonlance.

Per acabar farem una breu referència al Drac com a dotzè grau en algunes corrents de la maçoneria:  EL GUARDIÀ DEL LLINDAR.

El grau correspon al nivell de coneixement de l'ofici aconseguit pel iniciat. En molt diverses tradicions, els dracs i els braus són animals amb els que combaten els herois solars (és a dir els iniciats): Sígfrid, Mitra, Hèrcules, Jasó, Horus, Apol·lo ... 

El Drac és un tetramorf. Al·ludeix normalment als quatre elements i, per tant, a la purificació per aquests quatre elements. Aquest procés és normal en la Via Iniciàtica. El Drac és símbol de la nostra naturalesa inferior, que ha de ser vençuda i dominada però no morta, perquè sobrevingui el regnat de l'esperit. 

El Drac és símbol de purificació. En la via iniciàtica és la nostra natura interior que ha de ser vençuda, dominada, no pas morta per que esdevingui el reialme de l’esperit.

Podríem dir que el Drac són els efectes kàrmics acumulats al llarg dels eons per nosaltres mateixos. Hem de combatre’ls mitjançant la nostra immersió i així  poder arribar a trobar el tresor dels tresors, el més preuat, dins nostre.




© Mayte Duarte 2014
Girona