Translate

dijous, 18 de juny del 2015

ORANGE BUTTERFLY


EL TARONJA és el color del sol i significa vitalitat, autocontrol, els fruits de la terra, connexió amb la natura, esperit jove, bona salut, confiança en un mateix. És el color del segon chakra. També anomenat Centre de la Sensació, Chakra esplènic o de la Melsa, Hara, Svadhistana és al centre de l'abdomen I està associat al sistema reproductor, òrgans sexuals i plexe lumbar, la glàndula endocrina: gònades i el sentit: sentit del gust i la gana. 

Consciència: aquest chakra també s'associa amb les parts de la consciència relacionades amb el menjar i el sexe. Té a veure amb la comunicació del cos amb l'Ésser interior, amb el que vol el cos i aquest necessita, així com amb el que troba plaent. Aquest chakra també està associat al cos emocional i a la nostra voluntat de sentir emocions. Element: aigua

"Dret a sentir", els comentaris; "No ploris més!", "No tens cap motiu per queixar-te," No tens raó per estar enfadat/a "," Domina les teves emocions!", Etc. Aquests i d'altres són prejudicis d'una cultura que reprimeix l'expressió de l'emotivitat, que considera febles als que demostren la seva part més sensible i fa que ens sigui negat el nostre dret a sentir. Sense saber el que sentim no podem esbrinar que és el que desitgem.

L'energia del color taronja és molt beneficiosa en refredats, bronquitis, bronquitis crònica, infeccions de ronyó i bufeta, hemorràgies de qualsevol origen.

Més que el vermell, posseeix una força activa, radiant i expansiva. Té un caràcter acollidor, càlid, estimulant i una qualitat dinàmica molt positiva i energètica.

Fet a força del vermell i del groc, el color taronja és un color càlid que resulta bastant agradable a la nostra percepció. Pren l'energia del vermell però la matisa amb la intel·ligència del groc, sent un color que inspira calidesa i sentiments però al mateix temps continguts per les brides de la intel·ligència. És un color energètic que beneficia la llar, les iniciatives socials, les relacions i l'alegria.
Associacions més importants: Dependència, codependència o independència. Shock. Traumes. Profund coneixement i èxtasi.

Significat simbòlic: Harmonia. Bellesa. Art. Divinitat i renúncia (les túniques dels monjos budistes són de color taronja). Sexualitat. Confiança.

Significat espiritual: Coneixement. Individualització. Lliurament. Necessitat de pertinença.

Significat mental: Saviesa. Indecisió. Paciència i constància. Profund coneixement interior. Manca del sentiment del propi valor personal. Dependència, codependència, o bé independència. Interdependència (suport mutu).

Significat emocional: Saviesa i sentiments "viscerals". Saviesa espontània, instintiva. Sociabilitat. Sexualitat per plaer i goig, no amb l'objectiu de la concepció. Histèria. Depressió. Excitació. Extraversió. Shock. Trauma. Alegria. Profund delit.

ELS NUSOS: Si bé els nusos com a símbol representen diverses coses, sovint transmeten la idea de fixació en un estat determinat. Això és una mica complex, complicat i embullat, manifesta un lligam i al mateix temps, l'oposat: desembolicar, un desenllaç, una solució. 

En la rica cultura celta i més específicament, en el que eren les seves artesanies, els nusos són una de les més atractives i més fàcilment recognoscibles. A més de la bellesa decorativa d'aquests complexos nusos, tenen un gran simbolisme i en ells es guarden diferents significats. Van començar a aparèixer prop de l'any 450 aC, i encara que mínims registres que parlin sobre els seus significats s'han trobat en coherència els mateixos tipus de nusos en circumstàncies similars i la interpretació simbòlica de cada un d'acord a la cultura celta coneguda i que avui ens permet conèixer alguns dels significats d'aquests nusos.


En destacarem tres:

EL NUS DE DARA CELTA.  El nom Dara prové de la paraula irlandesa "Doire", que significa "roure" i a la ciutat irlandesa de Kildare, on es troba l'església erigida per la Santa Brígida d'Irlanda, es pot veure aquest nus com a element decoratiu en repetides ocasions. Aquesta església es diu Cill-Dara, la qual cosa significa alguna cosa així com "l'església del roure", a més, la forma del nus presenta moltes similituds a les arrels d'aquest tipus d'arbre, per la qual cosa no és estrany que el nus de Dara s'associï directament amb els arbres del roure, considerat un arbre sagrat pels celtes. Entre altres coses, es creu que el nus de Dara s'ha utilitzat al llarg de la història com un símbol del poder, el destí, la saviesa, la força, la resistència i el lideratge. En la cultura celta, el poder del símbol del roure era invocat en els moments més durs, quan era necessari ser fort i resistir un desafiament, aferrant-se a les arrels qual savi roure.

NUS QUATERNARI CELTA.  El nus quaternari obté el seu nom a causa de les quatre cantonades o als quatre poders que el componen. Com tot nus i com passa especialment en els nusos celtes, es tracta d'un símbol infinit i tancat, és a dir, que no té ni principi ni fi, raó per la qual cosa sempre estan relacionats al concepte del que és suprem i etern, el que mai mor. En ser aquest un nus quaternari, està compost per 4 parts que formen un conjunt i solen assenyalar-diferents significats per a aquest conjunt: punts cardinals, estacions o bé els quatre elements: foc, terra, aigua i vent. Des d'un punt de vista històric i mitològic, se'l relaciona amb els 4 tresors dels Tuatha Doni Danann (la gent de la deessa de Danú) o bé dels 4 evangelis del Llibre de Kells.

NUS QUÍNTUPLE CELTA.  Similar al que passa amb el quaternari, el nus quíntuple celta és un conjunt compost per 5 elements, el qual consta de 4 cercles que s'entrellacen per formar la cinquena figura al centre. Com sabem, els antics celtes es caracteritzaven per una forta relació directa amb la mare natura, la qual cosa figura a la majoria de les seves llegendes. En aquest nus es pot veure l'essència d'això. Cada cercle representa un element (foc, terra, aigua i vent) i l'enllaç que es forma a partir d'aquesta unió és l'esperit celta, que es representa amb la figura del centre. Al seu torn, cadascun dels quatre cercles també simbolitza les quatre estacions  i els quatre punts cardinals. La conjunció de tot això és l'harmonia de l'esperit celta, que es troba entre totes les coses.

LES PAPALLONES representen l'ànima femenina, és per això que són generalment utilitzades per les dones, denoten la delicadesa, la fragilitat, i el seu vol, suau i ple de calma evidència la seva positivitat.

En xinès mandarí paraula papallona és "humà tieh". significa "70 anys", per tant, les papallones s'han convertit en un símbol per a una llarga vida. En la cultura japonesa les papallones es consideren representatives de les joves donzelles i la felicitat conjugal. Moltes famílies japoneses utilitzen la cresta de la papallona com un bonic disseny.

Alemanya té una molt singular creença sobre les papallones. Com les papallones poden ser trobades sovint planant sobre la llet o la mantega, s'han associat amb bruixes tractant de robar la crema. La paraula alemanya per la papallona és "Schmetterling", que és en realitat deriva de la paraula txeca "de Smetana", que significa "crema".

Existeixen molts vincles amb papallones a la mitologia d'arreu del món, molts dels quals, en particular en la mitologia grega, les enllacen amb l'ànima humana. Els antics grecs també veien les papallones com les ànimes dels que havien mort. En grec antic la paraula papallona és "Psique", que vol dir "ànima". En un dels dialectes rus, papallones, són denominats "dushuchka", que és un derivat de la paraula "dusha" també significa ànima.

També hi ha una dita irlandesa que diu que: "Les papallones són les ànimes dels morts a l'espera de passar pel purgatori. Hi ha una petita ciutat de Mèxic en la que també s'associen amb les ànimes les papallones. És a aquest poble que les papallones monarca migren cada any, al voltant de la festa coneguda com el Dia dels morts. el poble d'aquesta ciutat veu a aquestes papallones com el retorn de les ànimes dels morts.

Segurament alguna vegada heu escoltat dir que si una papallona blanca vola sobre tu és un senyal de sort o que algú a qui estimes molt et visitarà. Potser et van dir que simplement si veies una papallona has rebut la sort automàticament, que es creu, que elles posseeixen.

Les papallones són uns insectes que presenten diferents varietats i colors, i que són molt populars en el món no només per la seva bellesa i representativitat, sinó també per ser elements importants en la naturalesa (com tots i cada un dels éssers en aquest delicat equilibri) i per tancar un significat místic molt especial.

Els antics habitants Celtes, que tenen gran tradició en quant a simbologia i creences, reconeixien a les papallones com fades i es creia fins i tot que eren petits éssers voladors amb poders sobre-naturals.
Altres Cultures s'associen a les papallones amb la metamorfosi i la seva capacitat per ser nexe entre la vida i la mort, afirmant que elles tenen la capacitat de preservar vides del passat i donar-los l'oportunitat de tornar a la vida sota l'aparença de fades.

Sempre cal tenir alguna imatge representativa a casa, ja que podem atraure d'aquesta manera a la nostra llar la sort i bona vibració que tenen aquests fràgils insectes.

VOLEU COL·LABORAR AMB XEMIO?
Doncs ja sabeu, per cada polsera Orange Butterfly de 6€ es donaran directament 2€ a XEMIO.
La podeu trobar el dia 27 de juny a El Portaló de Sant Andreu i a Dracmaycat Shop




MES INFO :





dilluns, 15 de juny del 2015

AGATHA vs ARTHUR


MARIANO FERNÁNDEZ URRESTI

Invitado de honor, de la XXI CONVENCIÓN DEL CÍRCULO HOLMES 2015, autor del libro "Agatha se escribe con sangre", en la que el escritor de la celebrada obra "Las Violetas del Círculo Sherlock", entre muchos otros libros de interés, plantea su personal hipótesis de cuáles fueron los verdaderos motivos de la desaparición de Agatha Christie durante ocho días en 1926 y sobre la que nunca se dio una explicación convincente. Nos habló de la gran Dama del Crimen y de su nuevo libro, debatiendo sobre su obra con todos los presentes.

©Mayte Duarte

dimarts, 9 de juny del 2015

KHELLENDROS

Khellendros: Dragón Azul macho

Un braçalet o polsera és una joia més o menys circular que es col·loca al canell, als braços o a la part final de les cames. Pot rebre diferents noms, així una polsera sol ser més fina que el braçalet i una esclava està formada per diverses voltes unides entre si.
Tradicionalment s'han fet servir per adornar el cos o transmetre poder, ja que solien estar fets de metalls preciosos.

L'antiguitat de la polsera és similar a la de l'anell si no és superior ja que s'han trobat exemplars a les mòmies de l'Antic Egipte i en sepultures prehistòriques europees de l'Edat de bronze i s'observa sovint representat en els relleus de personatges de l'antic Imperi assiri. Els més antics es remunten al Neolític, essent aquests en forma de trossos de petxines perforades.

Se sap de l'existència de polseres i braçalets de totes les civilitzacions antigues començant amb la prehistòrica de l'Edat del Bronze, els quals solen tenir forma espiral o circular senzilla. El segueixen els egipcis, de forma cilíndrica i de dues peces, adornats amb incrustacions de pedreria i emblemes propis. Els fenicis, els confeccionaven com anells oberts i acabats en caps d'animals. Els grecs i romans presentaven formes circulars o espirals, imitant una serp i adornats sovint amb pedres i medalles. De l'Imperi bizantí consta, pels mosaics i miniatures, que el braçalet era fet servir per les classes altes. No obstant això, no va haver de ser molt comú i menys encara a Occident (a excepció de les regions del Nord d'Europa) a jutjar pels poques restes que de tals complements ens ha deixat l'Edat Mitjana. Al segle XV van restablir el seu ús els cavallers com a divisa en els jocs d'armes i en l'Edat Moderna, les senyores com un article de luxe.

Amb el pas del temps han anat evolucionant i s'han fabricat de diferents formes i amb diferents elements.

Les civilitzacions antigues usaven polseres o braçalets als canells perquè creien que els metalls tenien relació amb els astres i influïen en els cicles vitals de l'home. En el subcontinent hindú, els habitants, especialment les dones usaven múltiples accessoris, per als cabells, el coll i les orelles, i en especial als braços que els lluïen totalment coberts per polseres i braçalets. Els grecs, més que una realització d'accessoris i polseres, es van dedicar més a l'escultura, per això els ornaments que ells portaven a les mans i cos en general, eren miniatures esculpides que representaven figures religioses i mitològiques o escenes heroiques. Actualment, els ornaments que nosaltres utilitzem no són tan primitius com els que s'usaven en aquelles èpoques. Ara amb tanta tecnologia s'ha aconseguit llaurar en or, plata, diamants, maragdes i robins, figures que van des de la molt famosa creu, fins rostres feliços, sabates, claus, cors i un sens fi d'objectes que observem en la quotidianitat de la nostra vida .

En l'antiguitat, les polseres en la seva gran majoria, eren confeccionades d'or i ostentaven i representaven el poder econòmic de qui la portava.

Dins de la gran varietat de models i dissenys de polseres, les quals poden estar constituïdes per materials variats, les polseres poden classificar-se com rígides, o toves.
Les polseres fabricades o fetes de fil poden adornar canells o peus, en l'actualitat les polseres de fils posseeixen un gran ventall de possibilitats donat la molt variada quantitat de colors que el mercat ofereix, donant a la polsera característiques pròpies i diferents al moment de confeccionar-la.

Les diferències poden donar-se no només pel color sinó també pels nusos utilitzats en la seva construcció, la textura del fil i la terminació que es doni a la mateixa.

Les polseres que es realitzen a mà representen, en si mateixes, veritables obres d'art i segons el seu disseny i els colors utilitzats, se'ls donaran significats diferents, arribant a conèixer-se en algunes regions com autèntics objectes de poder.


Polsera KHELLENDROS (www.facebook.com/dracmaycatshop)

diumenge, 7 de juny del 2015

JÂD DRAGON



El jade ha estat atresorat a la Xina al llarg de set mil anys, i sovint apareix en llegendes i històries. Una, de l'època de les Primaveres i les Tardors (770-476 AC), compta com un artesà del jade de l'estat de Chu anomenat Bian He que va veure un dia un fènix posat en una roca, i creient que un ocell tan fantàstic només podria posar-se en la més preciosa de les pedres, va portar-li al rei Li del regne de Chu.

Els artesans de la cort, però, van dir que la pedra no tenia res d'especial, i el rei, furiós, va castigar a Bian He per considerar que li estava prenent el pèl, i li va tallar el peu esquerre. Quan el rei va morir, l'artesà va tornar a portar la pedra a la cort, aquesta vegada al fill del rei i successor d'aquest, el rei Wu. Però, atès que els artesans de la cort van tornar a considerar que la pedra no tenia res especial, Bian He va ser castigat novament, i va perdre el seu peu dret. Quan el rei Wu va morir, i el seu fill, el rei Wen, li va succeir en el tron, Bian He es va retirar al peu de la muntanya i va plorar durant tres dies i tres nits, subjectant la roca.

Quan el nou rei va enviar als seus oficials a esbrinar per què, Bian He els va dir "no ploro per haver estat esguerrat, sinó perquè el jade és una pedra preciosa, un súbdit lleial és considerat un xerraire i un innocent ha estat humiliat". Quan el rei Wen, davant les paraules de l'artesà, va ordenar que la pedra fos oberta, es va comprovar que al seu interior hi havia una peça perfecta de valuós jade, que va ser batejada com el jade d'He.

Molts estats confrontants van lluitar per posseir el preciós jade d'He, i l'estat de Zhao ho va aconseguir de forma eventual. En 283 AC, el naixent regne de Qin va oferir intercanviar 15 de les seves ciutats per la peça de jade, al que el rei de Zhao va accedir, si bé tan sols pel temor que li inspirava el poder creixent del regne de Qin.

Els artesans Qin van tallar un impressionant segell imperial de la peça de jade d'He, que l'últim emperador Qin va obsequiar al conqueridor Liu Bang, qui es convertiria en primer emperador de la dinastia Han (206 AC - DC 220). Enmig de les lluites intestines que van protagonitzar el final de la dinastia Han, un cantó del segell imperial es va trencar. Per esmenar aquest defecte, posteriorment els artesans imperials el van reparar amb or, creant la tècnica de les incrustacions d'or en jade que s'ha convertit finalment en el disseny de les medalles olímpiques de Pequín.

Hi ha prop de cent tipus diferents de pedres que poden ser classificades com jade. D'acord amb el Shuo Wen Jie Zi (Explicació i estudi dels principis de composició dels caràcters), el diccionari xinès més antic del que es té referència, compilat per Xu Shen durant la dinastia Han de l'Est (25-220), el jade és "la més bella entre les pedres, personificació de cinc grans virtuts". 

El jade en brut pot ser polit i processat per aconseguir elevar-lo a un estàndard satisfactori. La categoria que se li dóna a la pedra està lligada al grau de processament de la mateixa. Una maragda de categoria A, per exemple, és una maragda que ha estat tallada, tallada i polida però en la qual el color i substància innata ha romàs inalterada. Una maragda que ha estat banyada en àcid o àlcali i reconstituïda amb resina sintètica és de categoria B, mentre que aquelles que han estat tenyides són de categoria C. Els criteris per a l'avaluació de les pedres inclouen el color, la transparència, l'estructura, la puresa, el treball de tallat de l'artesà i el pes.

El caràcter xinès per maragda és feicui, el mateix que per el blauet, on el mascle, de color vermell, es diu fei, i la femella, de color verd, cui. Les maragdes naturals són també, o bé vermelles o bé verdes, d'aquí el seu nom en xinès. les maragdes es van guanyar el favor dels emperadors xinesos a finals de la dinastia Ming i principis de la Qing, quan de sobte es les va començar a considerar com el més preuat de tots els jades.

L'escola de pensament confuciana sempre ha elogiat encaridament les cinc virtuts del jade, comparant-les amb les cinc virtuts del "home veritable". La brillantor del jade simbolitza la benevolència, la seva transparència la justícia, el seu to, la saviesa, la seva solidesa el coratge i els seus vetes honestedat i autocontrol. Aquells que estimen el jade han de ser "homes veritables" i comportar-se d'acord amb les cinc virtuts.

El jade va ser predominantment característic de la societat xinesa antiga, i apareix en objectes decoratius, estris domèstics i recipients rituals de les cases de famílies benestants. Els accessoris de jade eren particularment populars, i, a més de les seves connotacions morals, el jade estava considerat també com un poderós amulet. El jade, present en la cultura xinesa durant segles, es va fer especialment popular a les dinasties Ming i Qing, convertint-se en una característica dels vestits de la cort imperial. El jade, portat per l'emperador, l'emperadriu, altres membres de la família imperial i oficials de la cort, implicaven diferents rangs. Els accessoris de jade que es conserven de la dinastia Ming són principalment cinturons i fermalls.

A la dinastia Qing, hi havia ja una gran varietat d'objectes, que incloïen petites bosses, forquilles per als cabells, protectors per als artells, i passadors. Els dissenys més populars eren els peixos, cors o altres dissenys d'animals. Avui en dia, però, la majoria dels ornaments de jade són joies, com ara braçalets o penjolls.

Al mercat actual, els jades més apreciats són el jade Hetian, en primer lloc, el jade Xiuyan, el jade Dushan, la zurita i la turquesa. El jade de Hetian pren el seu nom del seu lloc de procedència, a la regió autònoma de Xinjiang, encara que també pot ser trobat en Qinghai, Sichuan, Liaoning, Gansu i Taiwan, així com a Rússia (el millor després del xinès) Polònia, Alemanya , els Estats Units, Canadà i Nova Zelanda.

Font: http://spanish.china.org.cn/ 

Polsera Jâd Dragon (www.facebook.com/dracmaycatshop)